<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?><rss version="2.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" >
<channel>
<title>guiri </title>
<link>http://guiri.nireblog.com</link>
<description> </description>
<pubDate>Wed, 10 Feb 2010 02:21:18 +0000</pubDate>
<image>
<title>guiri </title>
<url>http://static.nireblog.com/imagenes/logo.png</url>
<link>http://guiri.nireblog.com</link>
</image>
<generator>http://nireblog.com</generator>
	<item>
	<title>Tret de sortida</title>
	<link>http://guiri.nireblog.com/post/2007/09/06/tret-de-sortida</link>
	<guid>http://guiri.nireblog.com/post/2007/09/06/tret-de-sortida</guid>
		<description><![CDATA[<p>Començo aquest bloc per pura necessitat.<br />
El cas és que em sento sol. Visc en una ciutat estrangera, en què hi tinc pocs amics, no acabo de connectar amb els nadius i a sobre em toca fer una feina que no m'agrada gens ni mica. Quan m'hi traslladava ja tenia la por que em pogués passar això (de fet en el fons en tenia la sospita), però malgrat tot tenia l'esperança que la cosa aniria bé. Doncs, au tu! No hi ha anat bé! Més ben dit, no ho va pas, de bé. Quin pal, amics. Viure a l'estranger no és fàcil, sobretot si no t'agrada la feina que fas! Em trobo, doncs, en una mena de cruïlla de la vida. Ara és quan em toca decidir si llanço els daus per la tornada o si els llanço per trobar alguna altra cosa per aquí. Sigui com sigui tinc clar que hauré de fer alguna cosa per millorar la situació en què em trobo, perquè sola de segur no s'arreglarà.
</p>
<p><a href="http://guiri.nireblog.com/post/2007/09/06/tret-de-sortida#comments">Comments</a></p>]]></description>
	<pubDate>Thu, 06 Sep 2007 21:09:35 +0000</pubDate>	</item>
</channel>	
</rss>
 
